aprehendre

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin apprehendere. Doublet of aprendre, which was inherited.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [ə.pɾəˈɛn.dɾə]
IPA^(key): (Balearic) [ə.pɾəˈən.dɾə]
IPA^(key): (Valencia) [a.pɾeˈen.dɾe]

Verb

aprehendre (first-person singular present aprehenc, first-person singular preterite aprehenguí, past participle aprehès); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

to grasp, to understand
Synonyms: copsar, entendre

Conjugation

Conjugation of aprehendre (second conjugation, irregular, with velar infix)

person		singular			plural
infinitive			aprehendre
gerund			aprehenent
past participle				masculine		feminine
		singular		aprehès		aprehesa
		plural		aprehesos		apreheses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aprehenc	aprehens	aprehèn	aprehenem	apreheneu	aprehenen
	imperfect	aprehenia	aprehenies	aprehenia	apreheníem	apreheníeu	aprehenien
	future	aprehendré	aprehendràs	aprehendrà	aprehendrem	aprehendreu	aprehendran
	preterite	aprehenguí	aprehengueres	aprehengué	aprehenguérem	aprehenguéreu	aprehengueren
	conditional	aprehendria	aprehendries	aprehendria	aprehendríem	aprehendríeu	aprehendrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aprehengui	aprehenguis	aprehengui	aprehenguem	aprehengueu	aprehenguin
	imperfect	aprehengués	aprehenguessis	aprehengués	aprehenguéssim	aprehenguéssiu	aprehenguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aprehèn	aprehengui	aprehenguem	apreheneu	aprehenguin
	negative (no)	—	no aprehenguis	no aprehengui	no aprehenguem	no aprehengueu	no aprehenguin