abduir
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Borrowed from Latin abdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]abduir (first-person singular present abdueixo, first-person singular preterite abduí, past participle abduït)
- (anatomy) to abduct (to draw away from the median axis of the body)
- (of an extraterrestrial) to abduct (to take away by force)
Conjugation
[edit] Conjugation of abduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive | abduir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | abduint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | abduït | abduïda | |||||
plural | abduïts | abduïdes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | abdueixo | abdueixes | abdueix | abduïm | abduïu | abdueixen | |
imperfect | abduïa | abduïes | abduïa | abduíem | abduíeu | abduïen | |
future | abduiré | abduiràs | abduirà | abduirem | abduireu | abduiran | |
preterite | abduí | abduïres | abduí | abduírem | abduíreu | abduïren | |
conditional | abduiria | abduiries | abduiria | abduiríem | abduiríeu | abduirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | abdueixi | abdueixis | abdueixi | abduïm | abduïu | abdueixin | |
imperfect | abduís | abduïssis | abduís | abduíssim | abduíssiu | abduïssin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | abdueix | abdueixi | abduïm | abduïu | abdueixin | |
negative (no) | — | no abdueixis | no abdueixi | no abduïm | no abduïu | no abdueixin |
Related terms
[edit]Further reading
[edit]- “abduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “abduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “abduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “abduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.