trepitjaneu

Catalan

Etymology

Verb-object compound, composed of trepitja (“to trample”) +‎ neu (“snow”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [tɾəˌpi.d͡ʒəˈnew]
• IPA^(key): (Valencia) [tɾeˌpi.d͡ʒaˈnew]

Noun

trepitjaneu f (invariable)

1. snow groomer, piste basher

   Synonyms: eruga, màquina trepitjaneu

Further reading

• “trepitjaneu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.