polímer

Catalan

Etymology

Ultimately from Ancient Greek πολυμερής (polumerḗs, “of many parts”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [puˈli.mər]
• IPA^(key): (Valencia) [poˈli.mer]

Noun

polímer m (plural polímers)

1. (organic chemistry) polymer

Derived terms

• polimeritzar

Adjective

polímer (feminine polímera, masculine plural polímers, feminine plural polímeres)

1. (relational) polymer; polymeric

Related terms

• polimeria

Further reading

• “polímer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “polímer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “polímer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “polímer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.