halur

See also: hálur

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈlur]
• IPA^(key): (Valencia) [aˈlur]

Noun

halur m (plural halurs)

1. (chemistry) halide

Further reading

• “halur” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “halur”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “halur” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Icelandic

Etymology

From Old Norse halr.

Pronunciation

• IPA^(key): [ˈhaːlʏr]

  Rhymes: -aːlʏr

Noun

halur m (genitive singular hals, nominative plural halir)

1. (archaic or poetic) man

Declension

Declension of halur (masculine)

	singular		plural
	indefinite	definite	indefinite	definite
nominative	halur	halurinn	halir	halirnir
accusative	hal	halinn	hali	halina
dative	hal	halnum	hölum	hölunum
genitive	hals	halsins	hala	halanna