flagel

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin flagellum.

Noun

flagel m (plural flagels)

1. flagellum (in protists, a long, whiplike membrane-enclosed organelle used for locomotion or feeding)
2. flagellum (in bacteria, a long, whiplike proteinaceous appendage, used for locomotion)

Derived terms

• flagel·lar
• flagel·lat

Related terms

• flagell
• flagel·lar

Further reading

• “flagel” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “flagel”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “flagel” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “flagel” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Dutch

Etymology

(This etymology is missing or incomplete. Please add to it, or discuss it at the Etymology scriptorium.)

Pronunciation

• IPA^(key): /flaːˈɣɛl/

• Audio:

  (file)

• Hyphenation: fla‧gel

Noun

flagel m (plural flagellen, diminutive flagelletje n)

1. flagellum

   Synonyms: flagellum, zweepdraad, zweephaar, zweepstaart

Romanian

Etymology

Borrowed from Latin flagellum (19th century); cf. also French flagelle.

Noun

flagel n (plural flageluri)

1. scourge, whip

   Synonym: bici

2. calamity, disaster

   Synonyms: calamitate, dezastru