decurs

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēcursus.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəˈkurs]
• IPA^(key): (Valencia) [deˈkurs]

Noun

decurs m (plural decursos)

1. course (the path taken by a flow of water)

Related terms

• curs
• decórrer

Further reading

• “decurs” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “decurs”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “decurs” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “decurs” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Romanian

Etymology

From decurge.

Noun

decurs n (uncountable)

1. a sequence of events, a course

Declension

declension of decurs (singular only)

	singular
n gender	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(un) decurs	decursul
genitive/dative	(unui) decurs	decursului
vocative	decursule