reincaricare

Italian

Etymology

From re- +‎ incaricare.

Pronunciation

• IPA^(key): /re.in.ka.riˈka.re/
• Rhymes: -are
• Hyphenation: re‧in‧ca‧ri‧cà‧re

Verb

reincaricàre (first-person singular present reincàrico, first-person singular past historic reincaricài, past participle reincaricàto, auxiliary avére)

1. (transitive) to reappoint

Conjugation

    Conjugation of reincaricàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)

infinitive	reincaricàre
auxiliary verb		avére	gerund		reincaricàndo
present participle		reincaricànte	past participle		reincaricàto
person	singular			plural
	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	reincàrico	reincàrichi	reincàrica	reincarichiàmo	reincaricàte	reincàricano
imperfect	reincaricàvo	reincaricàvi	reincaricàva	reincaricavàmo	reincaricavàte	reincaricàvano
past historic	reincaricài	reincaricàsti	reincaricò	reincaricàmmo	reincaricàste	reincaricàrono
future	reincaricherò	reincaricherài	reincaricherà	reincaricherémo	reincaricheréte	reincaricherànno
conditional	reincaricherèi	reincaricherésti	reincaricherèbbe, reincaricherébbe	reincaricherémmo	reincaricheréste	reincaricherèbbero, reincaricherébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	reincàrichi	reincàrichi	reincàrichi	reincarichiàmo	reincarichiàte	reincàrichino
imperfect	reincaricàssi	reincaricàssi	reincaricàsse	reincaricàssimo	reincaricàste	reincaricàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
		reincàrica	reincàrichi	reincarichiàmo	reincaricàte	reincàrichino
negative imperative		non reincaricàre	non reincàrichi	non reincarichiàmo	non reincaricàte	non reincàrichino

Related terms

• reincarico

Further reading

• reincaricare in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

Anagrams

• incarcererai, reincarcerai