pronunciació

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin prōnūntiātiōnem. By surface analysis, pronunciar +‎ -ció. First attested in 1272.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pɾu.nun.si.ə.siˈo]
• IPA^(key): (Balearic) [pɾo.nun.si.ə.siˈo]
• IPA^(key): (Valencia) [pɾo.nun.si.a.siˈo]

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -o
• Hyphenation: pro‧nun‧ci‧a‧ci‧ó

Noun

pronunciació f (plural pronunciacions)

1. pronunciation (action of pronouncing)
2. pronunciation (way of pronouncing)

   Synonym: pronúncia

   • 2002, M. Josep Cuenca Ordinyana, Manuel Pérez Saldanya, Guia d’usos lingüístics (1): Aspectes gramaticals‎^[1], →ISBN, page 54:

     Són igualment acceptables tant la pronunciació com l'emmudiment d'aquesta "r", però en el valencià general és preferible la pronunciació, ja que és la solució majoritària.

     Both the pronunciation and the silence of this "r" are equally acceptable, but in general Valencian the pronunciation is preferable, since it is the majority solution.

Further reading

• “pronunciació” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “pronunciació” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pronunciació”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “pronunciació” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.