normatiu

Catalan

Etymology

Borrowed from French normatif.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [nur.məˈtiw]
• IPA^(key): (Balearic) [nor.məˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [noɾ.maˈtiw]

Adjective

normatiu (feminine normativa, masculine plural normatius, feminine plural normatives)

1. (relational) norm; normative
2. normative (conforming to norms)
3. normative (attempting to establish a norm)

Derived terms

• normativitat

Related terms

• norma

Further reading

• “normatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “normatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “normatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “normatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.