francòfil

Catalan

From franco- +‎ -fil.

francòfil (feminine francòfila, masculine plural francòfils, feminine plural francòfiles)

Francophile
Antonym: francòfob
- 2015, Abel Soler, “El lèxic cortès i cavalleresc en Curial e Güelfa : mots patrimonials interferències culturals”, in Anuario de estudios medievales‎^[1], volume 45, number 1, →ISSN, page 113:
  Aquesta virtut, la que defuig els extrems, és la que desitja l’escriptor –més italòfil que francòfil, i gran admirador de Dante– per al seu protagonista masculí: que siga virtuós, moderat i cortès.
  This virtue, that which avoids the extremes, is the one which the writer--more Italophile than Francophile, and a great admirer of Dante--desires for his male protagonist, who should be virtuous, moderate, and courtly.

francòfil m (plural francòfila)