estasiarsi

Italian

estasiàr si (first-person singular present mi estàsio, first-person singular past historic mi estasiài, past participle estasiàto)

Conjugation of estasiàr si (-are) (See Appendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	estasiàr si
auxiliary verb		èssere	gerund		estasiàndosi
present participle		estasiànte	past participle		estasiàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	mi estàsio	ti estàsi	si estàsia	ci estasiàmo	vi estasiàte	si estàsiano
imperfect	mi estasiàvo	ti estasiàvi	si estasiàva	ci estasiavàmo	vi estasiavàte	si estasiàvano
past historic	mi estasiài	ti estasiàsti	si estasiò	ci estasiàmmo	vi estasiàste	si estasiàrono
future	mi estasierò	ti estasierài	si estasierà	ci estasierémo	vi estasieréte	si estasierànno
conditional	mi estasierèi	ti estasierésti	si estasierèbbe, si estasierébbe	ci estasierémmo	vi estasieréste	si estasierèbbero, si estasierébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	mi estàsi	ti estàsi	si estàsi	ci estasiàmo	vi estasiàte	si estàsino
imperfect	mi estasiàssi	ti estasiàssi	si estasiàsse	ci estasiàssimo	vi estasiàste	si estasiàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		estàsiati	si estàsi	estasiàmoci	estasiàtevi	si estàsino
negative imperative		non estasiàrti, non ti estasiàre	non si estàsi	non estasiàmoci, non ci estasiàmo	non estasiàtevi, non vi estasiàte	non si estàsino