emanarsi

Italian

emanàr si (first-person singular present mi emàno, first-person singular past historic mi emanài, past participle emanàto)

Conjugation of emanàr si (-are) (See Appendix:Italian verbs)

person	singular			plural
infinitive	emanàr si
auxiliary verb		èssere	gerund		emanàndosi
present participle		emanànte	past participle		emanàto
person	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	mi emàno	ti emàni	si emàna	ci emaniàmo	vi emanàte	si emànano
imperfect	mi emanàvo	ti emanàvi	si emanàva	ci emanavàmo	vi emanavàte	si emanàvano
past historic	mi emanài	ti emanàsti	si emanò	ci emanàmmo	vi emanàste	si emanàrono
future	mi emanerò	ti emanerài	si emanerà	ci emanerémo	vi emaneréte	si emanerànno
conditional	mi emanerèi	ti emanerésti	si emanerèbbe, si emanerébbe	ci emanerémmo	vi emaneréste	si emanerèbbero, si emanerébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	mi emàni	ti emàni	si emàni	ci emaniàmo	vi emaniàte	si emànino
imperfect	mi emanàssi	ti emanàssi	si emanàsse	ci emanàssimo	vi emanàste	si emanàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
imperative		emànati	si emàni	emaniàmoci	emanàtevi	si emànino
negative imperative		non emanàrti, non ti emanàre	non si emàni	non emaniàmoci, non ci emaniàmo	non emanàtevi, non vi emanàte	non si emànino