bel·ligerant

Catalan

Etymology

From Latin belligerantem.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bəl.li.ʒəˈɾan]
• IPA^(key): (Balearic) [bəl.li.ʒəˈɾant]
• IPA^(key): (Valencia) [bel.li.d͡ʒeˈɾant]

Adjective

bel·ligerant m or f (masculine and feminine plural bel·ligerants)

1. belligerent, warring (engaged in warfare)
2. belligerent, warlike (eager to go to war)

Derived terms

• bel·ligerància

 

Noun

bel·ligerant m or f by sense (plural bel·ligerants)

1. belligerent (a state or other armed participant in warfare)

Related terms

• bèl·lic

 

Further reading

• “bel·ligerant” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bel·ligerant”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bel·ligerant” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bel·ligerant” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.