assoliment
Catalan
[edit]Etymology
[edit]From assolir + -ment. First attested in 1696.[1]
Pronunciation
[edit]- IPA(key): (Central) [ə.su.liˈmen]
- IPA(key): (Balearic) [ə.so.liˈment]
- IPA(key): (Valencia) [a.so.liˈment]
Noun
[edit]assoliment m (plural assoliments)
References
[edit]- ^ “assoliment”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
Further reading
[edit]- “assoliment” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “assoliment” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “assoliment” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.