absolució

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin absolūtiōnem.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əp.su.lu.siˈo]
• IPA^(key): (Balearic) [əp.so.lu.siˈo]
• IPA^(key): (Valencia) [ap.so.lu.siˈo]
• Rhymes: -o
• Hyphenation: ab‧so‧lu‧ci‧ó

Noun

absolució f (plural absolucions)

1. absolution (action of absolving)
2. (Christianity) absolution (sacramental action of absolving sins, done by the licensed priest, ordinarily after an oral confession)
3. (law) absolution (end of a process with a pronouncement that exempts the defendant or accused from any conviction)
4. (law) absolution (judicial resolution by which one decides the non-action of the punitive claim)

Derived terms

(nouns):

• absolució de la demanda f
• absolució de posicions f
• absolució general f

Related terms

(verbs):

• absoldre

Further reading

• “absolució”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “absolució” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.