èter

See also: Èter

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin aethēr, from Ancient Greek αἰθήρ (aithḗr).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈɛ.tər]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈɛ.ter]

Noun

èter m (plural èters)

1. ether (the substance formerly supposed to fill the upper regions of the atmosphere above the clouds)
2. (organic chemistry) ether (any of a class of organic compounds containing an oxygen atom bonded to two hydrocarbon groups)

Related terms

• eteri
• etil

Further reading

• “èter” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “èter”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “èter” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “èter” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.