roinar

Catalan

Etymology

From roina +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [rujˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [rojˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [rojˈnaɾ]

Verb

roinar (first-person singular present roino, first-person singular preterite roiní, past participle roinat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. (impersonal) to drizzle

   Synonyms: ploviscar, plovisquejar, roinejar

Conjugation

    Conjugation of roinar (first conjugation)

infinitive			roinar
gerund			roinant
past participle				masculine		feminine
		singular		roinat		roinada
		plural		roinats		roinades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	roino	roines	roina	roinem	roineu	roinen
	imperfect	roinava	roinaves	roinava	roinàvem	roinàveu	roinaven
	future	roinaré	roinaràs	roinarà	roinarem	roinareu	roinaran
	preterite	roiní	roinares	roinà	roinàrem	roinàreu	roinaren
	conditional	roinaria	roinaries	roinaria	roinaríem	roinaríeu	roinarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	roini	roinis	roini	roinem	roineu	roinin
	imperfect	roinés	roinessis	roinés	roinéssim	roinéssiu	roinessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	roina	roini	roinem	roineu	roinin
	negative (no)	—	no roinis	no roini	no roinem	no roineu	no roinin

Further reading

• “roinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.