embordonir

Catalan

Etymology

From em- +‎ bord (“bastard”) +‎ -ó +‎ ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əm.bur.duˈni]
• IPA^(key): (Balearic) [əm.bor.duˈni]
• IPA^(key): (Valencia) [em.boɾ.ðoˈniɾ]

Verb

embordonir (first-person singular present embordoneixo, first-person singular preterite embordoní, past participle embordonit)

1. (transitive) to make wild
2. (takes a reflexive pronoun) to run wild
3. (transitive, figurative) to corrupt, ruin

   Synonyms: corrompre, rebordonir

4. (takes a reflexive pronoun, figurative) to degenerate, to ruin oneself

   Synonyms: degenerar, corrompre’s

Conjugation

    Conjugation of embordonir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			embordonir
gerund			embordonint
past participle				masculine		feminine
		singular		embordonit		embordonida
		plural		embordonits		embordonides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embordoneixo	embordoneixes	embordoneix	embordonim	embordoniu	embordoneixen
	imperfect	embordonia	embordonies	embordonia	embordoníem	embordoníeu	embordonien
	future	embordoniré	embordoniràs	embordonirà	embordonirem	embordonireu	embordoniran
	preterite	embordoní	embordonires	embordoní	embordonírem	embordoníreu	embordoniren
	conditional	embordoniria	embordoniries	embordoniria	embordoniríem	embordoniríeu	embordonirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embordoneixi	embordoneixis	embordoneixi	embordonim	embordoniu	embordoneixin
	imperfect	embordonís	embordonissis	embordonís	embordoníssim	embordoníssiu	embordonissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	embordoneix	embordoneixi	embordonim	embordoniu	embordoneixin
	negative (no)	—	no embordoneixis	no embordoneixi	no embordonim	no embordoniu	no embordoneixin

Further reading

• “embordonir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.