desplaçar

Catalan

Etymology

From des- +‎ plaçar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəs.pləˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [des.plaˈsaɾ]

Verb

desplaçar (first-person singular present desplaço, first-person singular preterite desplací, past participle desplaçat)

1. (transitive) to displace
2. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to relocate, move away
3. (takes a reflexive pronoun, computing) to scroll

   Desplaça't cap avall. ― Scroll down.

Conjugation

    Conjugation of desplaçar (first conjugation, ç-c alternation)

infinitive			desplaçar
gerund			desplaçant
past participle				masculine		feminine
		singular		desplaçat		desplaçada
		plural		desplaçats		desplaçades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desplaço	desplaces	desplaça	desplacem	desplaceu	desplacen
	imperfect	desplaçava	desplaçaves	desplaçava	desplaçàvem	desplaçàveu	desplaçaven
	future	desplaçaré	desplaçaràs	desplaçarà	desplaçarem	desplaçareu	desplaçaran
	preterite	desplací	desplaçares	desplaçà	desplaçàrem	desplaçàreu	desplaçaren
	conditional	desplaçaria	desplaçaries	desplaçaria	desplaçaríem	desplaçaríeu	desplaçarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desplaci	desplacis	desplaci	desplacem	desplaceu	desplacin
	imperfect	desplacés	desplacessis	desplacés	desplacéssim	desplacéssiu	desplacessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desplaça	desplaci	desplacem	desplaceu	desplacin
	negative (no)	—	no desplacis	no desplaci	no desplacem	no desplaceu	no desplacin

Derived terms

• desplaçable
• desplaçament
• desplaçat

 

Related terms

• plaça

Further reading

• “desplaçar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.