banyar

Catalan

Etymology

From bany +‎ -ar, or from Vulgar Latin *baneare, from Late Latin balneāre, from Latin balneum. Compare Occitan banhar, French baigner, Spanish bañar, Italian bagnare, Portuguese banhar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [bəˈɲa]
• IPA^(key): (Valencia) [baˈɲaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

banyar (first-person singular present banyo, first-person singular preterite banyí, past participle banyat)

1. (transitive) to bathe
2. (reflexive) to go bathing

Conjugation

    Conjugation of banyar (first conjugation)

infinitive			banyar
gerund			banyant
past participle				masculine		feminine
		singular		banyat		banyada
		plural		banyats		banyades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	banyo	banyes	banya	banyem	banyeu	banyen
	imperfect	banyava	banyaves	banyava	banyàvem	banyàveu	banyaven
	future	banyaré	banyaràs	banyarà	banyarem	banyareu	banyaran
	preterite	banyí	banyares	banyà	banyàrem	banyàreu	banyaren
	conditional	banyaria	banyaries	banyaria	banyaríem	banyaríeu	banyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	banyi	banyis	banyi	banyem	banyeu	banyin
	imperfect	banyés	banyessis	banyés	banyéssim	banyéssiu	banyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	banya	banyi	banyem	banyeu	banyin
	negative (no)	—	no banyis	no banyi	no banyem	no banyeu	no banyin

Derived terms

• banyada
• banyador
• banyadura

 

Further reading

• “banyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “banyar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “banyar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “banyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.