aixatar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *exaptāre, from Latin aptāre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʃəˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [aj.ʃaˈtaɾ]

Verb

aixatar (first-person singular present aixato, first-person singular preterite aixatí, past participle aixatat)

1. Alternative form of deixatar (“to dissolve”)

Conjugation

    Conjugation of aixatar (first conjugation)

infinitive			aixatar
gerund			aixatant
past participle				masculine		feminine
		singular		aixatat		aixatada
		plural		aixatats		aixatades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixato	aixates	aixata	aixatem	aixateu	aixaten
	imperfect	aixatava	aixataves	aixatava	aixatàvem	aixatàveu	aixataven
	future	aixataré	aixataràs	aixatarà	aixatarem	aixatareu	aixataran
	preterite	aixatí	aixatares	aixatà	aixatàrem	aixatàreu	aixataren
	conditional	aixataria	aixataries	aixataria	aixataríem	aixataríeu	aixatarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixati	aixatis	aixati	aixatem	aixateu	aixatin
	imperfect	aixatés	aixatessis	aixatés	aixatéssim	aixatéssiu	aixatessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aixata	aixati	aixatem	aixateu	aixatin
	negative (no)	—	no aixatis	no aixati	no aixatem	no aixateu	no aixatin

Derived terms

• xató

Further reading

• “aixatar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.