aconsellar

Catalan

Etymology

From a- +‎ consell +‎ -ar.

Verb

aconsellar (first-person singular present aconsello, first-person singular preterite aconsellí, past participle aconsellat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to advise

Conjugation

    Conjugation of aconsellar (first conjugation)

infinitive			aconsellar
gerund			aconsellant
past participle				masculine		feminine
		singular		aconsellat		aconsellada
		plural		aconsellats		aconsellades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aconsello	aconselles	aconsella	aconsellem	aconselleu	aconsellen
	imperfect	aconsellava	aconsellaves	aconsellava	aconsellàvem	aconsellàveu	aconsellaven
	future	aconsellaré	aconsellaràs	aconsellarà	aconsellarem	aconsellareu	aconsellaran
	preterite	aconsellí	aconsellares	aconsellà	aconsellàrem	aconsellàreu	aconsellaren
	conditional	aconsellaria	aconsellaries	aconsellaria	aconsellaríem	aconsellaríeu	aconsellarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aconselli	aconsellis	aconselli	aconsellem	aconselleu	aconsellin
	imperfect	aconsellés	aconsellessis	aconsellés	aconselléssim	aconselléssiu	aconsellessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aconsella	aconselli	aconsellem	aconselleu	aconsellin
	negative (no)	—	no aconsellis	no aconselli	no aconsellem	no aconselleu	no aconsellin

Derived terms

• aconsellable

Further reading

• “aconsellar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “aconsellar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “aconsellar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “aconsellar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Galician

Alternative forms

• aconselhar (reintegrationist)

Etymology

From a- +‎ consello +‎ -ar.

Verb

aconsellar (first-person singular present aconsello, first-person singular preterite aconsellei, past participle aconsellado)

1. to advise

Conjugation

    Conjugation of aconsellar

	Singular			Plural
	First-person (eu)	Second-person (ti)	Third-person (el / ela / Vde.)	First-person (nós)	Second-person (vós)	Third-person (eles / elas / Vdes.)
Infinitive
Impersonal	aconsellar
Personal	aconsellar	aconsellares	aconsellar	aconsellarmos	aconsellardes	aconsellaren
Gerund
	aconsellando
Past participle
Masculine	aconsellado			aconsellados
Feminine	aconsellada			aconselladas
Indicative
Present	aconsello	aconsellas	aconsella	aconsellamos	aconsellades	aconsellan
Imperfect	aconsellaba	aconsellabas	aconsellaba	aconsellabamos	aconsellabades	aconsellaban
Preterite	aconsellei	aconsellaches	aconsellou	aconsellamos	aconsellastes	aconsellaron
Pluperfect	aconsellara	aconsellaras	aconsellara	aconsellaramos	aconsellarades	aconsellaran
Future	aconsellarei	aconsellarás	aconsellará	aconsellaremos	aconsellaredes	aconsellarán
Conditional	aconsellaría	aconsellarías	aconsellaría	aconsellariamos	aconsellariades	aconsellarían
Subjunctive
Present	aconselle	aconselles	aconselle	aconsellemos	aconselledes	aconsellen
Imperfect	aconsellase	aconsellases	aconsellase	aconsellásemos	aconsellásedes	aconsellasen
Future	aconsellar	aconsellares	aconsellar	aconsellarmos	aconsellardes	aconsellaren
Imperative
Affirmative		aconsella	aconselle	aconsellemos	aconsellade	aconsellen
Negative (non)		non aconselles	non aconselle	non aconsellemos	non aconselledes	non aconsellen

Derived terms

• aconsellable

Further reading

• “aconsellar”, in Dicionario da Real Academia Galega (in Galician), A Coruña: Royal Galician Academy, since 2012